Canço a Mahalta
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Màrius Torres
Aquesta ha estat el poema que he recitat davant la meva classe avui a COED.
La professora el que volia amb aquest exercici era treballar els punts que vam extreure prèviament del llibre Com parlar bé en públic? .
Autoavaluació de la recitació
- més moviment corporal
- millor control dels nervis
- més fluïdesa alhora de parlar
Personalment crec que els nervis m'han apoderat en el moment de sortir a recitar i han fet que la meva recitació no es vegi prou preparada, tot i que em sabia el poema de memòria m'he entrebancat i he hagut de demanar ajuda amb la mirada a la companya que tenia el meu poema.
Crec que encara haig de millorar molt!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada